Pròrroga moratòria comptable a efectes d'evitar la causa de dissolució

A finals de l' exercici 2.022 es va aprovar una nova moratòria comptable fins a finals de 2.024 que dona un marge de temps addicional a les empreses, per tal que aquestes puguin restablir el seu equilibri patrimonial. Anem a retrocedir en el temps per situar-nos a la casella de sortida:

La crisi sanitària originada pel COVID-19 va suposar que moltes societats, i entre d'altres les de caràcter familiar, tinguessin unes elevades pèrdues en el seu balanç d'explotació. Aquest fet feia que aquestes empreses poguessin incórrer en la causa de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la vigent Llei de Societats de Capital (LSC), el qual ens diu que una societat de capital s'haurà de dissoldre quan les seves pèrdues deixin reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social. És important recordar que l' article 365 de LSC estableix el deure dels administradors de convocar la junta general en el termini de dos mesos des de que van tenir coneixement de la causa de dissolució esmentada; en cas que no es convoqui podrien acabar sent responsables solidaris dels deutes generats des del moment que es va originar la causa de dissolució.

Degut a l’anterior, el 17 de març de 2020, a través del RDL 8/2020, s'instauraven les primeres mesures per fer front a la pandèmia, adoptant-se entre elles la suspensió de l'obligació de convocar la junta general per part dels administradors per instar la dissolució de la societat.

Pocs mesos després va entrar en vigor la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals y organitzatives para fer front al COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, que en el seu article 13.1 establia que, a efectes de determinar la causa de dissolució d'una societat, no es tindrien en compte les pèrdues corresponents a l'exercici 2020, per la qual cosa era necessari esperar fins al resultat de 2021 per a comprovar si la societat estava incursa en causa de dissolució per pèrdues. A causa que la pandèmia es va allargar més de l’esperat, aquest article va ser modificat per l'article 3.2 del RDL 27/2021 que va ampliar a l'exercici 2021 la moratòria per causa de dissolució per pèrdues, és a dir, que no es prenguessin en consideració les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 per determinar la dissolució d'una societat.

No tenint poc amb la pandèmia, al 2.022 se'ns presenta una crisi energètica accentuada per la guerra d'Ucraïna. Aquest fet fa que el govern, mitjançant l'article 65 del RDL 20/2022 de 27 de desembre, adopti mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials produïdes, i prorroga la suspensió del còmput de les pèrdues de 2020 i 2021 per determinar la causa de dissolució fins al tancament de l'exercici social que s'iniciï l'any 2.024. És a dir, en els tancaments dels exercicis 2022, 2023 i 2024 no s’hauran de computar les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar si la societat està incursa o no en causa de dissolució per pèrdues.

No obstant l’anterior, si, excloses les pèrdues dels anys 2020 i 2021, en els resultats dels exercicis 2022, 2023 o 2024, respectivament, hi hagués pèrdues que deixessin reduït el patrimoni net de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social, haurà de convocar-se pels administradors, o per qualsevol altre soci,  en el termini de dos mesos a comptar des del tancament de l' exercici, la celebració de la junta general per procedir a la dissolució de la societat, tret que s' augmenti el capital en la mesura suficient.

Això farà que els administradors, si l'exercici coincideix amb l'any natural, determinin a 31 de desembre de cada any (de 2022 a 2024), si, encara sense computar les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021, concorre o no la causa legal de dissolució per pèrdues prevista en el referit article 363.1 esmentat anteriorment.

Anem  veure l’explicat anteriorment mitjançant un exemple:

Tancament de 2022.  En tancar els comptes del 2019 la seva empresa tenia un patrimoni net de 170.000 euros, format per un capital de 60.000 euros, unes reserves de 80.000 i uns beneficis de l'exercici de 30.000. El 2020 i el 2021 va incórrer en unes pèrdues de 50.000 i 40.000 euros, respectivament.  Vegem què succeirà si:

1. Opció 1. El 2022 la seva empresa té unes pèrdues de 55.000 euros.
2. Opció 2. Les pèrdues són superiors; per exemple, de 148.000 euros.

En l'opció 1, el patrimoni net queda en 25.000, resultat obtingut de restar al patrimoni net les pèrdues de 2020, 2021 i les produïdes l'any en curs. Gràcies a la moratòria, no es computen les pèrdues de 2020 i 2021 i l'empresa no està en causa de dissolució. Sense ella, el patrimoni net quedaria per sota de la meitat del capital social i estaria en causa de dissolució.

En l'opció 2, encara sense computar les pèrdues de 2020 i 2021, el patrimoni net quedaria per sota de la meitat del capital social, la qual cosa faria que la societat estigués en causa de dissolució.

S’ha de dir que, si la societat es troba en el supòsit 1, serà convenient que en la memòria dels seus comptes anuals especifiqui que la societat s'ha acollit a aquestes mesures, fent menció a l'article 65 del RDL 20/2022 sobre la moratòria comptable i diferenciant

les pèrdues dels diferents anys, denominant-les "pèrdues dels anys 2020 i/o 2021".

Per concloure, fins al final de l'exercici 2024, serà més difícil que la seva societat estigui en causa de dissolució, ja que, com hem explicat, haurem d'excloure les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021.