La derivació de responsabilitat tributària solidària de l'art 42.2 LGT

Setmanes enrere, des d'aquestes mateixes línies, analitzàvem breument la responsabilitat tributària de l'administrador. Com ja anticipàvem llavors, l'espectre de possibilitats de que disposa el Tresor Públic per derivar la responsabilitat de pagament d'un deute tributari cap a tercers és ampli i, sovint, se succeeixen situacions innocents l'impacte de les quals per al responsable poden ser summament contraproduents.

Avui ens centrarem en els supòsits de responsabilitat tributària regulats a l'article 42.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (en endavant LGT).

L' art. 42 LGT regula supòsits de responsabilitat solidària, és a dir, supòsits en els quals els òrgans de recaptació del Tresor Públic poden posicionar un tercer en el mateix estrat que al deutor principal. No obstant això, aquells supòsits que es regulen a l'apartat 2 es veuen summament agreujats especialment per dues circumstàncies. En primer lloc, perquè, si bé amb caràcter general l'obertura d'un procediment de derivació de responsabilitat posiciona el deute tributari principal en període voluntari d'ingrés, amb independència que, a efectes del deutor principal, aquest es trobi en fase executiva; en els supòsits regulats a l'article 42.2 LGT també es poden derivar les obligacions accessòries produïdes en fase executiva del deute enfront del deutor principal (recàrrecs i interessos).

En segon lloc, cal destacar que, depenent dels supòsits habilitants, hi ha la possibilitat de derivar també les sancions imposades al deutor principal. En aquest cas, amb caràcter general, s'ofereixen al responsable les reduccions generals aplicables sobre les sancions, regulades als arts. 188.1.b ("(L)a quantia de les sancions pecuniàries (...) es reduirà en els següents percentatges: (...). b) Un 30 per cent en els supòsits de conformitat." ) i 188.3 LGT ("(L’)import de la sanció que s'hagi d'ingressar per la comissió de qualsevol infracció, una vegada aplicada, si s'escau, la reducció per conformitat a la qual es refereix la lletra b) de l'apartat 1 d'aquest article, es reduirà en el 40 per cent (...)." ). Doncs bé, en cas de trobar-nos davant de supòsits de derivació de responsabilitat de l' art. 42.2 LGT, el responsable no podrà gaudir de les referides reduccions sobre l' import de la sanció derivada.

Fetes les precisions anteriors, l'article 42.2 LGT disposa que, "(T)ambé seran responsables solidaris del pagament del deute tributari pendent i, si s'escau, del de les sancions tributàries, inclosos el recàrrec i l'interès de demora del període executiu, quan procedeixin, fins a l'import del valor dels béns o drets que s'haguessin pogut embargar o alienar per l'Administració tributària,  les següents persones o entitats (...)."

De la redacció de l'article, cal destacar que, a diferència d'altres supòsits de responsabilitat, en aquest cas l'abast quantitatiu de la responsabilitat queda limitat a l'import del valor dels béns o drets que s' haguessin pogut embargar o alienar per l'Administració tributària; de manera que ja es fixa clarament els qui són els destinataris d' aquest tipus de responsabilitat,  persones o entitats que, amb caràcter general, o puntualment, han mantingut algun tipus de vincle amb el deutor principal que hagués pogut facilitar l'embargament i execució d' algun tipus de bé o dret d' aquell per tal de satisfer el deute tributari, i que, per acció o omissió d' aquesta persona o entitat, l'expectativa de cobrament, total o parcial, per part del Tresor Públic s'hauria vist malmesa.

Entrat doncs a l' anàlisi individualitzada dels supòsits previstos.

1. Les que siguin causants o col·laborin en l'ocultació o transmissió de béns o drets de l'obligat al pagament amb la finalitat d'impedir l'actuació de l'Administració tributària.

Com ja anticipàvem, la normativa processal tributària en aquest camp (responsabilitat) té per objectiu estendre les possibilitats de cobrament del deute tributari. Així, en aquest supòsit el que es pretén és atacar el patrimoni de tercers que hagin col·laborat amb el deutor principal, soscavant el patrimoni d’aquell amb la finalitat d’evitar la seva execució per part del Tresor Públic.

Supòsits habituals són els moviments de patrimoni a l’àmbit familiar, com són donacions a cònjuges i fills, i en determinades situacions, fórmules més elaborades com el divorci, amb lliurament del patrimoni al, ara, ex cònjuge.

En qualsevol cas, la casuística és infinita.

2. Les que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d' embargament

Aquest és un supòsit que pot resultar summament gravós ja que no exigeix de l'existència d' un vincle personal amb el deutor principal.

Parlem de les arxiconegudes diligències d'embargament. La recepció d' una d' elles suposa l'obligació, per part del receptor, de travar els actius o drets identificats pel Tresor Públic, i posar-los a la seva disposició, en la forma que correspongui.

La no atenció deguda pot suposar precisament que el Tresor Públic derivi la responsabilitat i exigeixi a aquest tercer l'import del no travat.

En aquests supòsits resulten sagnants les diligències d'embargament de crèdits, i en especial, una modalitat creada pels òrgans de recaptació, la relativa a les "relacions comercials continuades". Des de fa un temps, mitjançant aquesta modalitat, el Tresor pretén equiparar determinades relacions comercials puntuals, com si d' un contracte de prestació de serveis continuat es tractés. Així, un empresari que pugui contractar de manera esporàdica amb un proveïdor específic, per a treballs concrets sobre els quals aquest proveïdor pugui ser especialista, en cas d'encadenar diversos projectes en un determinat espai de temps, podria motivar que el Tresor identifiqués aquesta relació no d'esporàdica, sinó de continuada, de manera que,  en el supòsit en què aquest proveïdor mantingués una posició de deute davant el Tresor Públic, en cas de dirigir una diligència d'embargament contra l'empresari que contracta aquell proveïdor, encara que no existís deute en aquell moment, previsiblement hauria de mantenir activa la diligència d'embargament davant eventuals col·laboracions futures.

Aquest absurd ha estat resolt pel mateix Tribunal Econòmic Administratiu Central, en resolució de 24 de setembre de 2019 (referenciada en la Resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional d'Andalusia 11/02140/2020, de 9 de setembre de 2021), que adverteix "(...) la simple reiteració d'operacions comercials al llarg del temps, per més que siguin de caràcter periòdic o habitual i estiguin, si s' escau, motivades per una relació de confiança amb determinat proveïdor, no és, llevat d' altres proves indiciàries que la complementin adequadament, suficient per deixar cabdalment acreditat que cadascuna de les successives entregues o prestacions,  per més que siguin habituals i posteriors a la diligència d'embargament, derivin d'una relació contractual prèvia, encara formalitzada verbalment, de la qual es pugui col·legir l'existència d’obligacions futures determinades o susceptibles de determinació derivades de dita relació contractual.”

Molta atenció doncs a aquest tipus de derivació.

D'altra banda, cal ser cautelós també amb l'atenció a diligències d'embargament de crèdits respecte dels quals, no mantenint posició deutora amb el deutor tributari, aquest continua l'exercici de la mateixa activitat a través d'una altra forma empresarial (nova societat), amb la qual el receptor de la diligència d'embargament continua col·laborant. Una mera atenció negativa de la diligència (inexistència de relació comercial o de crèdit pendent de pagament), en cas d'aclarir-se a futur pels òrgans de recaptació la continuïtat de l'activitat pel mateix deutor, a través d'una altra societat o mitjançant un tercer, podria ocasionar que la diligència s'entengués incompleta, podent-se derivar la responsabilitat ja sigui pel supòsit de la lletra a)  anterior (col·laborar en l'ocultació de drets de cobrament) o aquesta mateixa lletra b).

1. Els que, mitjançant embargament o mesura cautelar, essent dipositaris dels béns o drets travats, consentin el seu aixecament, en perjudici del Tresor Públic.

Un altre supòsit clar de perjudici al Tresor. Travat un actiu, aquesta no pot desaparèixer fins que no sigui ordenada pels òrgans de recaptació. Així, qualsevol aixecament de la trava sense autorització per part del Tresor (o ordre judicial), que suposi la desaparició de l'actiu o dret amb valor econòmic, habilitarà Recaptació a derivar la responsabilitat a qui hagués originat aquesta pèrdua.

Com venim dient, la casuística en l'àmbit de la responsabilitat solidària és extensa. L'objectiu, clarament, és posar els mitjans suficients perquè el Tresor no vegi frustrat el cobrament del seu crèdit tributari, però el perjudici per al responsable pot ser transcendental.

Certament, els responsables tenen dret de reemborsament del deutor principal (art. 41.6 LGT), ara bé, quan els òrgans de recaptació es veuen en la tessitura de valer-se d'aquests mecanismes, clarament s'observa una situació d'insolvència (sigui real o sobrevinguda), de manera que, si el Tresor Públic, amb les facultats de què disposa veu dificultades les seves expectatives de cobrament,  més dificultat afrontarà el responsable, que haurà de recórrer a la justícia ordinària.

Com sempre venim dient des d'aquestes línies, una bona planificació i assessorament resulta primordial.

Manuel García
Advocat
Departament Jurídic-Fiscal
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.