Sobre la 2a oportunitat de les persones físiques. Obtenció de l'exoneració del passiu insatisfet (EPI)

M’atreviria a dir que una de les principals i més importants regulacions que s’han adoptat a nivell estatal en els darrers 10 anys és l’aprovació del conegut com a mecanisme de la “segona oportunitat” que en realitat és un concurs de creditors de persones físiques/naturals.

Va ser el Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social el que va introduir aquest procediment amb l’objectiu de, com diu la pròpia exposició de motius, “que una persona física, a pesar de un fracaso económico empresarial o personal, tenga la posibilidad de encarrilar nuevamente su vida e incluso de arriesgarse a nuevas iniciativas, sin tener que arrastrar indefinidamente una losa de deuda que nunca podrá satisfacer.” Pensem que l’any 2.015 començàvem a sortir d’una de les pitjors crisis econòmiques que va provocar el tancament de nombroses empreses i el conseqüent endeutament de les persones que cada dia aixecaven les persianes i que es van veure forçats a tancar havent d’assumir personalment els deutes generats pel negoci. No ens enganyem, aquesta sortida per persones empresàries ja existia a nombrosos Estats del nostre voltant de la UE i Espanya va haver d’afegir-se al carro, si m’ho permeteu dir així; però és que a més, el fet de no donar una solució a aquestes persones, suposava l’origen d’una economia submergida que provoca nombrosos perjudicis per l’Estat.

Doncs bé, un cop explicat l’origen del procediment, intentaré resumir-vos què significa i quin objectiu té instar-lo: implica que qualsevol persona natural/física que tingui deutes amb tercers (hi ha d’haver més d’un creditor) pugui veure’s exonerat, en tot o en part, per un jutge, d’haver de pagar aquests deutes, és a dir, que se li “perdoni” haver de pagar-los, sempre i quan la persona no tingui prou patrimoni i/o prou rendiments corrents per pagar tot aquest deute. Aquest “perdó” judicial rep el nom d’Exoneració de Passiu Insatisfet (EPI, en endavant) i és l’objectiu final del procediment. Ara bé, donat que al final el que el jutjador acaba decidint és que els creditors deixin de cobrar, l’EPI s’obtindrà si es reuneixen certs requisits, entre els més importants: tenir un sobreendeutament (lògic) i que el concursat hagi tingut bona fe, és a dir, que la situació existent no sigui causada per una conducta culposa o negligent de la persona física (imaginem, per exemple, que la persona, en els anteriors mesos a sol·licitar el concurs s’ha desprès del seu patrimoni i ha ocultat els diners obtinguts).

Abans d’entrar més concretament us apuntaré que el que us explicaré va referit a l’actual regulació de la segona oportunitat, regulació que va patir una profunda modificació al setembre de 2.022, facilitant i simplificant el procediment de la segona oportunitat i provocant que molta més gent hagi sol·licitat acollir-s’hi.

D’entrada cal dir que instar un procediment de la segona oportunitat requereix d’un estudi previ molt exhaustiu del perquè s’ha arribat a la situació i quin és l’objectiu que perseguim. El fet que la persona tingui o no patrimoni, és el que ens haurà de fer decidir entre instar la sol·licitud com un CONCURS AMB MASSA o bé un CONCURS SENSE MASSA (novetat des de setembre de 2.022).

Qualsevol dels dos procediments s’insta al Jutjat Mercantil del domicili de la persona (també novetat des de setembre de 2.022) i tenen com a finalitat última obtenir l’EPI. Expliquem una mica en que consisteixen i quins són els requisits per obtenir l’EPI:

2. CONCURS SENSE MASSA: com hem dit, existent des de setembre de 2.022 i el que ha ocasionat un allau de sol·licituds al jutjat. Molt senzill, la persona que demostri que no té suficients ingressos recurrents i que no té patrimoni o que el valor del patrimoni existent és inferior al valor del que es deu pot instar un concurs sense massa i obtindrà automàticament l’EPI definitiu de tot el que deu, no caldrà que pagui res. Sense més. No caldrà que pagui res perquè no té res amb que pagar-ho o realitzant o liquidant el patrimoni que tingui no aconseguiria saldar tot el deute, per tant, pot mantenir el patrimoni sense problema. Ara bé qualsevol creditor pot comparèixer i manifestar que, per exemple, té coneixement que la persona ha efectuat actes perjudicials contra el seu patrimoni. En aquest cas el concurs deixa de ser “sense massa”.

1. CONCURS AMB MASSA: aquest ja és una mica més complicat perquè intervé administració concursal. En aquest supòsit la persona sí té patrimoni suficient i/o ingressos recurrents per saldar el deute existent. S’obren dues vies a triar a discreció de la persona concursada per obtenir l’EPI definitiu, sense que la mateixa s’hagi de desprendre del seu patrimoni:

1. Liquidació del patrimoni. Consisteix en vendre’l tot i pagar el que es pugui, el que no es pugui quedarà exonerat;

1. Proposar un pla de pagaments, sense haver de liquidar el patrimoni. Per regla general, el pla serà de tres anys, en determinats casos, com en el cas que es vulgui mantenir l’habitatge habitual, serà de 5 anys. El pla de pagaments el proposarà la persona concursada depenent dels ingressos que tingui o prevegui tenir i el jutge l’ha d’acceptar. Mentre estigui en vigència el pla de pagaments l’EPI serà provisional, s’obtindrà el definitiu en el moment que hagi finalitzat el termini del pla de pagaments havent-se complert els mateixos. És important entendre que en aquest cas es pagarà el que es podrà segons els recursos que la persona tingui, i els creditors cobraran el que es pugui en base a aquest pla aprovat. A l’acabar el període, el deute que quedi serà exonerat de forma definitiva i els creditors ja no cobraran res més;

Per anar finalitzant us passo uns tips curts a tenir en compte:

• No tots els deutes són exonerables. Entre altres supòsits, els deutes de caràcter públic, en especial els d’Hisenda i Seguretat Social, no són exonerables (sí són exonerables 10.000 euros per cadascuna de les dues Administracions). Tampoc són exonerables les hipoteques.

• Justament com les hipoteques no són exonerables, si l’habitatge habitual està gravat amb una, tant en els casos de concurs amb massa com sense massa cal pagar-la i tenir-la al dia per evitar que la mateixa corri el perill d’haver de ser venuda;

• La segona oportunitat no es pot sol·licitar indiscriminadament perquè un cop obtingut l’EPI definitiu no es pot obtenir un altre fins passats 2 o 5 anys depenent de si l’EPI s’ha obtingut per pla de pagaments o liquidació de la massa activa, respectivament;

• L’EPI pot ser revocat per qualsevol creditor en determinades circumstàncies i amb un termini màxim de 3 anys;

• Provar que el valor del patrimoni és suficient o no per saldar tot el deute correspon a qui sol·licita la 2a oportunitat. Recomanem taxar els possibles béns immobles per evitar conflictes;

Per acabar, volem fer una reflexió personal al que estem veient i trobant-nos al despatx. El mecanisme de la 2a oportunitat està pensat per a que les persones que es troben en situacions complicades a la vida a nivell econòmic puguin sortir-ne. A tothom ens pot passar, i més a persones empresàries que solen ser molt perjudicades si el seu negoci no funciona i es veu obligat a tancar havent adquirit responsabilitats personals, molts cops, inassumibles. En aquests casos aquest procediment salva la situació i permet que la persona pugui tornar a engegar sense haver de desprendre’s del seu patrimoni. Però malauradament la 2a oportunitat també s’està utilitzant de forma un pèl massa indiscriminada, per deutes molts cops insignificants que el que provoquen és saturar els jutjats. El fet que la llei no limiti, ni que sigui quantitativament, l’opció d’acudir a aquesta via, provoca que hi hagi gent que inclús amb deutes d’imports curts s’hi puguin acollir. Hem de tenir en compte que amb la 2a oportunitat el que s’obté, l’EPI, implica que nombrosos creditors deixin de cobrar i, en alguns cops, aquests creditors no són entitats financeres sinó que són persones naturals que també veuen que no cobraran el seu crèdit. Cal ser responsable dels deutes que cadascú assumeix però també, alhora, cal ser responsable a l’hora de concedir els crèdits perquè en molts casos els sobreendeutaments estan provocats per un excés de crèdits que, potser, no s’haurien d’haver concedit.

Esperem que aquest ús alguns cops abusiu no passi “factura” en un futur a les persones que realment necessiten acolllir-se a la 2a oportunitat. Siguem responsables tots plegats.