Sobre les juntes de socis a les Societats de Capital: Forma de convocar-les, tipus i majories necessàries per adoptar acords

Quan algú decideix entrar a formar part de l’accionariat d’una societat de capital, sigui societat limitada (SL en endavant) o societat anònima (SA en endavant), adquireix per se uns drets, sent un dels principals el poder assistir i votar a les juntes generals de socis (en el cas de les SL) o d’accionistes (en el cas de les SA).

La junta general és un dels dos òrgans socials de les societats de capital; l’altre seria l’òrgan d’administració però, per mi, la junta és el principal donat que l’òrgan d’administració és escollit i es deu a la voluntat dels socis i sòcies que conformen la junta general. Són aquests els que nomenen o cessen, a través de la corresponent junta, els qui seran els administradors o administradores que no tenen perquè ser socis o sòcies.

Començaré comentant-vos que qui té la legitimació de convocar les juntes generals és l’òrgan d’administració, és a dir, només les persones que conformin l’òrgan d’administració tenen la facultat per poder convocar als socis i/o sòcies a celebrar una junta. Quan és necessari prendre decisions que depenen de la junta, l’òrgan d’administració és qui ha de convocar-la en els terminis que preveu la  llei i amb la forma que també preveu la llei però que pot ser substituïda per una altra forma que han de preveure els estatuts:

1. Terminis per convocar: depenent de si la convocatòria es refereix a una SL o a una SA els terminis previs per convocar una junta varien. Per les SL cal convocar la junta amb una antelació mínima de 15 dies a la data de celebració prevista de la junta; per les SA el termini s’amplia a mínim d’un mes. Aquests

terminis són inamovibles i estan previstos a l’article 176 de la Llei de Societats de Capital (LSC en endavant)

1. Forma de convocar: està prevista a l’article 173 de la LSC que indica que la convocatòria s’ha d’efectuar a través de la web corporativa de la societat i, en el cas que la mateixa no tingui web corporativa, es convocarà via Boletin Oficial del Registro Mercantil i a un dels diaris de major difusió de la província on tingui el domicili social l’entitat. Ara bé, front aquest mètode de convocatòria llarg i costós es preveu un règim alternatiu que ha de figurar als estatuts i consisteix en remetre a cada soci o sòcia/accionista una comunicació individual escrita on quedi constància de la recepció. Aquesta darrera és la forma habitual de convocar les juntes a, m’atreviria a dir, el 90% de les PIMES d’aquest país.

El lloc de celebració de la junta serà dins el terme municipal d’on es trobi el domicili social de l’entitat però els estatuts poden preveure algun altre lloc.

Dit l’anterior, què passa si l’òrgan d’administració no convoca la junta quan toca? Imaginem que cal prendre decisions que són competència de la junta general (veure article 160 de la LSC) i qui té la facultat de convocar-la no ho fa. En aquest cas, qualsevol soci-sòcia o accionista (o grup) que representin almenys un 5%  del capital social podran requerir a l’òrgan d’administració per a que la convoqui. El requeriment haurà de ser notarial i, des de la data de recepció del requeriment, la junta s’haurà de convocar en el termini de 2 mesos. Però més difícil encara, què passa si, tot i remetre el requeriment notarial, no es convoca la junta general? Doncs en aquest cas només quedarà acudir a la via judicial (procediment de jurisdicció voluntària) o la via del Registre Mercantil competent segons on tingui el domicili social l’entitat. Nosaltres aconsellem aquest darrer per celeritat. Aquestes dues vies també són les previstes per als casos de defunció o renúncia dels membres de l’òrgan d’administració on calgui convocar una junta per escollir els nous membres.

Vull fer un apunt. La LSC, al seu article 178, preveu que la junta general es pugui celebrar sense necessitat de convocatòria en el cas que tots els socis-sòcies o accionistes que representin el 100% el capital social estiguin reunits/des i decideixin celebrar una junta. En aquest cas la junta adopta el caràcter d’universal, es pot celebrar allí on siguin o decidir sobre els assumptes que considerin.

Ara que ja sabem com cal convocar les juntes generals i qui té la legitimació per fer-ho, entrem ara a veure quins tipus hi ha. És senzill, només hi ha dos tipus: l’ordinària i l’extraordinària (articles 163 a 165 de la LSC):

1. La junta ordinària és la que obligatòriament s’ha de celebrar un cop a l’any, dins els 6 primers mesos de l’exercici (l’exercici és el que preveguin els estatuts; habitualment va de l’1 de gener a 31 de desembre). En aquesta junta es decideix sobre 3 punts:

• aprovar o no el resultat de l’exercici anterior,
• la distribució del mateix (si hi ha beneficis, cal decidir si els mateixos es reparteixen en forma de dividends, si compensen pèrdues d’anys anteriors o doten reserves, entre d’altres)
• i aprovar o no la gestió de l’òrgan d’administració;

1. La junta extraordinària serà la que no tingui per objecte discutir els punts de la junta ordinària anteriorment citats. O sigui que tot el que sigui decidir sobre assumptes que no siguin els previstos per la junta ordinària tindrà el caràcter de junta extraordinària;

Apunt: la junta general pot tenir caràcter d’ordinària i extraordinària, és a dir, que quan es convoqui la junta ordinària es pot aprofitar per tractar altres assumptes sobre la societat. En aquest cas, però, la junta serà ordinària i alhora extraordinària.

Per acabar, entro ara a detallar les majories necessàries per adoptar els acords que es discuteixin a les juntes. Cal diferenciar entre SL i SA:

1. Majories a les SL: previstes als articles 198 i 199 de la LSC. La regla general és que per prendre acords caldrà la majoria dels vots però aquests vots sempre hauran de representar, com a mínim, un terç del capital social (33,33%).

Ara bé aquesta majoria ordinària d’un terç s’incrementarà quan s’hagin de prendre determinats acords:

• Per augmentar o reduir el capital social o modificar qualsevol aspecte dels estatuts socials caldrà almenys el vot favorable del 50% del capital social -art. 199.a de la LSC-;

• Per traslladar el domicili a l’estranger, fusió, absorció o cessió global de l‘actiu, exclusió de socis, etc., caldrà almenys el vot favorable de 2/3 parts del capital social -art. 199.b de la LSC-;

1. Majories a les SA: prevista a l’article 201 de la LSC. Pels acords en general cal la majoria simple dels vots dels accionistes presents o representats, per tant, que hi hagi més vots a favor que en contra.

Ara bé aquesta majoria es reforça quan es tracta d’adoptar acords que versin sobre el següent: augment o reducció de capital, qualsevol modificació dels estatuts socials, emissió d’obligacions, la supressió o la limitació del dret d’adquisició preferent de noves accions, així com la transformació, la fusió, l’escissió o la cessió global d’actiu i passiu. En aquest casos cal diferenciar si el capital present o representat a la junta és superior al 50% o està entre el 25 i el 50%:

• Quan el capital present o representat és d’almenys el 50% o superior caldrà el vot de més del 50% dels assistents (majoria absoluta);
• Quan el capital present o representat està entre el 25% i el 50%, per adoptar aquests acords caldrà el vot d’almenys dos terços del capital present o representat;

Tant en els casos de SL com de SA la LSC preveu que els estatuts puguin reforçar les majories necessàries previstes a la llei per adoptar acords a través dels estatuts, però sense haver de requerir la unanimitat que podria suposar el bloqueig de la junta a l’hora de prendre certes decisions podent suposar la conseqüent causa de dissolució, si es dona el cas. Bé, en realitat el no poder requerir la unanimitat està previst per les SL -article 200 de la LSC- però no està previst a l’article 201 de la LSC, encara que la doctrina considera que també és aplicable aquesta prohibició.